S'ha de ser conscients de fins a quin punt les comunitats d'aprenentatge són importants, per a que tots, tant alumnes, com propfessors, o qualsevol de les persones que es pugui trobar en una situació d'aula, se sentin còmodes, importants, valorats i capaços d'intervenir de manera positiva.
L'aula ha de ser el mirall de la societat, i si en aquesta existex la divesristat i uns necessitem dels altres per construir el nostres món, també l'aula ha de ser un espai amb aquestes caraterístiques.
Tot sovint no tenim massa en compte als infants com a membres de ple dret de la societat, i ens passa també a l'aula. Els nens i nenes són capços de molt més del que els adults creiem que poden fer, i per això ens sorprenen tant, de vegades.
L'experimentació és una de les millors maneres que tenim per encoratjar als nens a aprendre de manera significativa. L'acció porta al pensament i aquest a la reflexió, i seguint aquest fil, els infants es convertiran en persones autònomes i capaces, i fins i tot en persones curioses.
L'actitud del mestre és clau en aquets sentit; mai no ha d'infravalorar els infants, sinó que ha d'oferir-los feines que puguin assolir, però que els suposin un repte, de manera que un cop l'aconsegueixin, puguin valorar el resultat, però encara molt més el procès pel qual s'han esforçat. Els mestres han de ser al seu costat, encoratjant-los, i acompanyanyt-los en el seu camí, però procurant no dirigir-los.
Les ciències socials sempre m'han semblat molt difícils d'ensenyar o de treballar amb els infants, perquè entenc la societat com un entramat tant exhaustivament complex, que sempre m'ha semblat quelcom que no podia interessar als nens. Però no és cert. Els infants formen part de la societat, i per tant, poden comprendre com funciona si trobem la manera de simplificar-ho. tenit en compte els seus coneixements. Es tracta de tractar temes al seu nivell. Els nens són perfectament capaços de treballar temes com
Una cita que em va cridar l'atenció a classe:
I una altra que em va cridar l'atenció al carrer, estampada a la samarreta d'un home a Plaça Catalunya...
L'educació és molt important, i crec fermament en aquesta idea, però també penso que, sovint, passem per alt la qualitat d'aquesta, i no la seva simple existècnia.
Reflexionem-hi...
L'aula ha de ser el mirall de la societat, i si en aquesta existex la divesristat i uns necessitem dels altres per construir el nostres món, també l'aula ha de ser un espai amb aquestes caraterístiques.
Tot sovint no tenim massa en compte als infants com a membres de ple dret de la societat, i ens passa també a l'aula. Els nens i nenes són capços de molt més del que els adults creiem que poden fer, i per això ens sorprenen tant, de vegades.
L'experimentació és una de les millors maneres que tenim per encoratjar als nens a aprendre de manera significativa. L'acció porta al pensament i aquest a la reflexió, i seguint aquest fil, els infants es convertiran en persones autònomes i capaces, i fins i tot en persones curioses.
L'actitud del mestre és clau en aquets sentit; mai no ha d'infravalorar els infants, sinó que ha d'oferir-los feines que puguin assolir, però que els suposin un repte, de manera que un cop l'aconsegueixin, puguin valorar el resultat, però encara molt més el procès pel qual s'han esforçat. Els mestres han de ser al seu costat, encoratjant-los, i acompanyanyt-los en el seu camí, però procurant no dirigir-los.
Les ciències socials sempre m'han semblat molt difícils d'ensenyar o de treballar amb els infants, perquè entenc la societat com un entramat tant exhaustivament complex, que sempre m'ha semblat quelcom que no podia interessar als nens. Però no és cert. Els infants formen part de la societat, i per tant, poden comprendre com funciona si trobem la manera de simplificar-ho. tenit en compte els seus coneixements. Es tracta de tractar temes al seu nivell. Els nens són perfectament capaços de treballar temes com
- Identitat/Alteritat: un mateix i els companys
- Diversitat/Homogeneïtat: l'aula és un espai de diversitat absoluta
- Igualtat/Desigualtat: en el joc, en les feines en petits grups...
- Local/Global: el notres poble, el món on vivim...
Una cita que em va cridar l'atenció a classe:
“El hombre es el único ser susceptible de educación (…) El hombre no puede hacerse hombre más que por la educación. No es más que lo que ella hace de él. Y observemos que no puede recibir esa educación más que de otros hombres que a su vez la hayan recibido.”
Kant, Emmanuel (1980) Réflexions sur l’education. París: Vrin
I una altra que em va cridar l'atenció al carrer, estampada a la samarreta d'un home a Plaça Catalunya...
"I was born intelligent. Education ruined me".
L'educació és molt important, i crec fermament en aquesta idea, però també penso que, sovint, passem per alt la qualitat d'aquesta, i no la seva simple existècnia.
Reflexionem-hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada