Vivim en una societat en la que sovint s'accepten les imposicions sense massa problema. Estem acomodats i ens costa ser crítics, sobretot, fer crítiques positives i cosntructives. Aquesta actitud pot frenar-nos, i no deixar-nos millorar ni avançar. No crec que pels adults (o no per tots, almenys) sigui massa tard encara per canviar-ho, però crec encara més fermament que els infants, amb la nostra ajuda, i èssent conscients de la importància de la mirada crítica, poden educar-se en aquest sentit i canviar les coses.
És important eduicar la mirada, aprendre a observar, analitzar, actuar, reflexionar, a partir del que hem vist, i així extrere'n conclusions, plantejar hipòtesis, proposar canvis... La ciència necessita de tot això, i els infants poden aprendre a fer-ho des de ben petits, sobretot si els ajudem a fer-ho, des de la sorpresa.
APRENDRE CIÈNCIA DES DE LA SORPRESA!!!!!
Em sembla una de les premises més importants que he après en aquesta assignatura; crec que és la CLAU. Però a més, penso que és la CLAU de qualsevol aprenentatge, no només del aprenentatges científics. Tan de bo molts i moltes mestres plantegessin les seves classes de manera que la sorpresa fos el desencadenant que els encoratgés a voler aprendre. L'ús de recursos com jocs, endevinalles, trencaclosques, jocs de pistes... tant utilitzats a l'educació no formal, els motiven per a voler arribar al final de tots ells (i hi ha moltes manera a més de fer-ho cooperativament) i allà, al final, descobrir, retrobar-se, amb el CONEIXEMENT.
L'aula ha de ser un espai de sorpresa constant, un espai al que entrar amb il·lusió i expectatives; tot i així, no crec que tenir animals a l'aula sigui una bona idea. Entenc que experimentar i vivenciar són molt importants pels aprenentatges, peròno en aquest cas. Si es preten estudiar un animal, la millor manera de fer-ho és en el seu hàbitat, i no dins d'un àmbit falsejat com una gàbia, un terrari, etc.., per més ben cuidat que estigui. Potser valdria la pena deixar certs aprenentatges per més endavant, quan la seva capacitat d'abstracció el hi permiti entendre algunes coses sense necessitat de tenir-les al davant. No vol dir obviar qualsevol aprenentatge que tingui a veure amb els animals.
Potser valdria més la pena aprofitar la quotidianitat per aprendre, allò que tenen a l'abast diàriament. D'aquesta manera, els aprenentatges sorgiran de manera natural, davant la seva curiositat, les seves preguntes, dubtes... deixar que ells mateixos mirin de trobar respostes, donar-los eines i ajudar-los en com ho han de fer, i confiar en que poden fer-ho, que poden equivocar-se i també aprendre dels seus errors, animant-los a seguir.
Potenciarem així la seva actitud crítica, ja que hauran viscut tot els procès, des del dubte, passant pel la recerca i arribant als resultats.
Hem de tenir molta cura a l'hora de triar què ensenyem i com, i ser mestre implica aquesta gran responsabilitat; prendre decisions és part del rol. Per això, s'han de seguir uns criteris, d'entre esl quals m'agradaria destacar:En destaco aquest, perquè si es fa bé, si als infants se'ls hi dona recursos i se l'acompanya en els seus aprenentatges tal i com hem dit tantes i tantes vegades, més endavant els podrà utilitzar per aprendre tot el que vulgui... però si en aquesta primera etapa, allò que els ensenyem no els interessa... perdran absolutament l'interès per aprendre qualsevol cosa, i només la idea d'aprendre els semblarà avorrida, quan l'objectiu és el contrari:
(ho ha de ser...)
Recordo aquest programa amb molt d'apreci. Crec que ha estat l'únic que ha fet que m'interés per la ciència. Era entretingut, ple de sorpreses i es basava en les preguntes que enviaven els espectadors, en molts casos, nens i nenes. Molts dels dubtes que sorgien i es convertien en experiments, eren dubtes que m'havien sorgit a mi en un moment o un altre. Era entretingut, de vegades ple de tonteries, però captava la meva atenció sobre un tema que en realitat, ningú aconseguia que m'interesses.
Aprendre ciència des de la sorpresa, i que sigui divertit....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada