2 de Desembre

Plantejar bones preguntes farà que els infants tinguin ganes de voler saber coses del món que els envolta ia així treballar conceptes tant importants com el temsp i l'espai. Els temps marca la nostra història, és un ceoncepte que per als infants és difícil, encara, de tenir en compte.

L'espai també és important; en un pricnipi l'espai de l'infant és molt limitat, i a mida que aquest creix i es desenvolupa els seus espais també ho fan. Treballar aquests conceptes els ajudarà a formar part de la societat i poder ser membres de ple dret.

El currículum massa sovint no contempla ni ajuda a treballar aquests temes, però si que potser ser un document de referència, sobre el que reflexionar.

No podem oblidar que l'escola és un dels principals agents socialitzardors, i com a tal, té la funció i la responsabilitat de treballar tots aquells punts que puguin servir-li per formar-ne part.

Gincama UAB

La gimcana va ser una iniciativa fabulosa! Aquests tipus d'activitats són molt més properes a l'educació no formal, de la que personalment crec que, la formal té moltes coses que aprendre. Va ser una iniciativa motivadora i entretinguda. En primer lloc, treballar cooperativament en petits grups, també el fet de fer una posada en comú, i la idea, genial, de que cada grup proposés una nova activitat, que podria servir, per a la gincama del proper any. Hi vaig trobar a faltar una prova que necessités de tot el grup per tal de realitzar-la, i és per això que aquesta va ser la proposta que vam fer amb les meves companyes del petit grup.

La organització d'una activitat d'aquestes característiques per un grup tant nombrós és difícil, i valoro molt positivament que tot i així es plantegés l'activitat.
Crec que hi va haver un petit error a l'hora de distribuir les proves, que tot i ser diverses, depen del full de ruta que et toqués, podien quedar limitades a un sol tipus. El nostre cas va ser aquest; totes les proves que ens va tocar realitzar, exceptuant-ne una, eren les més teòriques, exceptuant-ne una, més sensorial. Per tant, simplement, podriem dir que caldria plantejar que cada grup, en el seu full de ruta, tingués uan prova de cada tipus, perquè l'esperiècnia i la posterior posada en comú fos més enriquidora per tots. Per qüestions de salut no vaig poder gaudir tant com hagués volgut de la sessió.

11 de Novembre

La finalitat d'ensenyar ciències naturals i socials, i la que hauria de ser en general, és la de donar eines als nostres infants per a que vulguins descobrir, per a que es facin preguntes i mirin de trobar ells mateixos les resposta.

No hem de preguntar-los constantment, i esperar una resposta concreta, sino que hem de ser capaços de donar-los recursos per a que es qüestionin la seva experiència, allò que els envolta, el que van descobrint dia a dia... i així, tot encuriosint-los, demostrar interés pels seus dubtes, oferir-los recursos i espais en els que puguin experimentar o cercar la informació que demanden, estant al seu costat quan no se'n surten amb alguna cosa, donar-los recolçament i animar-los a seguir quan es troben amb dificultats, o quan cometen errors, dels que n'apendràn molt més del que s'esperen, i se'ls hi ha de fer veure.

Per tal de que totes aquestes preguntes sorgeixin s'ha de motivar als infants de manera atractiva. Des de la sorpresa, com ja hem aprés, és una bona manera: presentar una imatge, o que trobin alguns materials preparats per fer algun experiment, quan entrin a l'aula, un espectacle a l'aula, un video, una sortida...

Conferència:

Sempre és interessant que diferents persones plategin les experiències que han dut a terme. La conferència sobre "escola bressol i educació per la sotenibilitat" va ser molt interessant. Com ja hem comentat, sovint infravalorem els alumnes i pensem que hi ha temes que no van amb ells. A aquestes alçades ja sabem que no és així, i la sostenibilitat, pot ser fàcilo i engrescadora. L'experiència de la conferència ho demostra.
Em quedo amb tot el seguit de fotografies amb les diferents activitats que van realitzar nens i nenes, a l'aula, als espais polivanlents de les aules, al pati, a l'hort, al bosc... L'aula, tot i que ho sembli, no té perquè el centre dels aprenentatgs, i per tant cercar espais i recursos pot ser molt interessant per tal de realitzar activitats més complexes i engrescadores.

28 d'Octubre

Sortida a Can Coll

La sortida a Can Coll partia amb moltes expectatives, a pesar de que el dia de fred i pluja no acompanyava. I em sap molt de greu dir, que al finalitzar la jornada, em vaig sentir força decebuda. No pel fet de la sortida, que em va semblat molt adient, sinó per com es van desenvolupar les activitats allà. Crec que a Can Coll va succeïr el que tant i tans cops se'ns repeteix a classe que no ha de passar en una situació d'aprenentatge: voler ensenyar tantes coses, que al final, per falta de temps, totes queden a mitges.

Per conèixer Can Coll i les activitats que allà s'hi realitzen, humilment, crec que no calia "fer-les" totes. El temps va ser un factor que ens va jugar en contra en aquesta sortida. Algunes de les activitats eren molt interessants com per haver de fer-les a corre-cuita, per exemple, i d'altres en canvi, potser no calien.

Com he comentat varies vegades a classe, en aquesta i d'altres assignatures, penso que massa sovint se'ns tracta com si fossim nens i nenes d'infantil. No ho som i a més, no ho hem de ser. Serem mestres d'educació infantil, i no pas infants, això ja ho vam ser en el seu dia. La justificació normalment té a veure amb un intent de posar-nos en el seu lloc i ser empàtics. Personalment crec, que algú que vol REALMENT ser mestre d'educació infantil té aquesta capacitat, i de no ser així, el problema és força greu. Però penso a més, que si la creença és que s'ha de treballar aquesta empatia, hi ha maneres "adultes" de fer-ho. A l'hora de treballar els contes per exemple, i exposar-los a l'aula: la literatura està plena de contes per adults. A l'hora de fer experimentacions i activitats vivenciades, també existeix el joc adult. I en tenim proves, com el seminari que vam fer l'activitat de la "flor sorpresa", en que arrel d'aquesta activitat, va emergir la nostra part infantil, però el plantejament no ho era.

A Can Coll, en la meva opinió, hagués estat interessant veure com treballar en un espai com aquell diferents activitats, i perquè no, també provar de ser creatius i imaginar-ne d'altres amb aquells recursos, d'espai, materials, etc... No ser un grup de nens més.

Estic bastant en contra de les activitats amb animals que es fan a les granges escoles, per forces motius: perquè es preten ensenyar com són els animals als infants, i un animal no és el mateix en llibertat que en una granja; perquè de vegades se sobre exploten, i maltractar un animal no sempre té a veure amb fer-li mal físic, sinó també en produir-li estrés; perquè comentaris que van fer alguns dels monitor de Can Coll ratifiquen les meves creences (com: "Si un animal no té un bon comportament el matem, i això els hi diem als nens, ho han de saber" A mode d'exemple o d'amenaça? o "els matem, no passa res, després els nens se'ls mengen..." Una cosa és matar un animal per menjar i l'altre perquè no es comporta com s'espera d'ell)


És evident que estudiar un colom dins l'aula en una gàbia no és un aprenentatge real, com tampoc un conill, o una tortuga... Tenen ambients molt diferents i és en aquests on s'han d'estudiar, en el seu propi.

Em vaig sentir pressionada en cada una de les activitats, s'haviend e fer moltes coses en molt poc temps, em vaig sentir malament veient els animals en un tancat, quasi diria que avorrits, em vaig sentir mésq ue malament, mentre les meves companyes toquetejaven un ou amb un pollet que mirava de nèixer i pensant que cada dia, algun dels pollets de Can Coll havien de passar pel mateix, en les mans de decenes de mans d'infants...

És per tot això que tot i les expectatives dipositades en la sortida, en vaig sortir decebuda, ja que esperava coses diferents. La idea però, de conèixer diferents llocs on es treballen activitats, i visitar-los, em sembla molt adient, i motivadora.

Una bona manera de treballar la sostenibilitat és fer-ho amb coneixmente e causa, per això, saber on trobar els recursos adients és molt important.

La Societat Catala d'Educació ambiental ha publicat una Guia de criteris de qualitat per les activitats d'educació ambiental, que val la pena tenir en compte.

14 d'Octubre

Se'ns planteja la pregunta: Té sentit treballar la sostenibilitat a l'etapa d'Educació Infantil? Treballar la sostenibilitat té sentit SEMPRE.

Si alguna cosa hem aprés és que amb els infants, quan abans es treballin temes d'actituds i valors (també passa amb tantes altres temàtiques, com podria ser les segones i terceres llengües, per exemple...) abans ho incorporen al seu dia a dia de manera natural, i abans ho assimilen.

Els infants són capaços d'entendre que la pràctica sostenible permetrà que les persones en un futur puguin gaudir del món tal i com el coneixem medioambientalment parlant. Es tracta també, de trobar la manera més natural de fer-ho, i també de fer, puntualment, atractives que treballin alguns d'aquest valors.

La Carta a la Terra, és un bon recurs per fer-ho, com van poder comprovar a classe, i se'n poden extreure aprenentatges molt significatius.

Recursos tant atractius per als infants, com els contes, les pel·lícules, o sortides a la natura, els poden motivar en aquest sentit, i així voler comprometre's amb el món que els envolta, amb la natura, amb el mediambient, comprotre's com no fan moltes vegades els nostres governs, i així, quan siguin ciutadans de ple dret (crec que socialment està delimitat en el moment en que poden votar...), exigir-los que s'hi comprometin definitivament.

(Aquesta pel·lícula, que està al catàleg de pelis recomanades per treballar a les escoles, tracta temes com la sostenibilitat, la diversitat, el compromís, els gels, etc... És un bon recurs per tractar totes aquestes temàtiques de manera divertida)

L'experimentació directa els ajuda a que els aprennetatges siguin significatius, i els contes, a mes de ser una activitat atractiva, els prepara i els ensenya com es narra la història, primer d'uns animals o d'uns nens, més tard la seva, o la del món.

La sostenibilitat és quelcom important, en el present, i de cara al futur; comprometre's-hi, és adquirir un dels valors que poden canviar el món, i la història. La nostra responsabilitat com a mestres és donar-los els recursos necessaris perquè ho coneguin i a partir d'aquí, decideixin, i que puguin fer-ho amb el major coneixement de causa possible, per tant, quan abans comencin a treballar-ho més possibilitats tindran d'estar prou informats com per prendre una decisió reflexionada.

Al meu parer, aquest és el camí a seguir amb molts altres valors, com ho poden ser la cooperació, la diveristat, el respecte i un llarguíssim etcétera...

(El conte és un recurs atractiu pels nens i val la pena fer un esforç a l'hora de triar-los tenint en compte les temàtiques, el vocabulari, les il·lustracions, etc...)

23 de Setembre

Vivim en una societat en la que sovint s'accepten les imposicions sense massa problema. Estem acomodats i ens costa ser crítics, sobretot, fer crítiques positives i cosntructives. Aquesta actitud pot frenar-nos, i no deixar-nos millorar ni avançar. No crec que pels adults (o no per tots, almenys) sigui massa tard encara per canviar-ho, però crec encara més fermament que els infants, amb la nostra ajuda, i èssent conscients de la importància de la mirada crítica, poden educar-se en aquest sentit i canviar les coses.

És important eduicar la mirada, aprendre a observar, analitzar, actuar, reflexionar, a partir del que hem vist, i així extrere'n conclusions, plantejar hipòtesis, proposar canvis... La ciència necessita de tot això, i els infants poden aprendre a fer-ho des de ben petits, sobretot si els ajudem a fer-ho, des de la sorpresa.

APRENDRE CIÈNCIA DES DE LA SORPRESA!!!!!

Em sembla una de les premises més importants que he après en aquesta assignatura; crec que és la CLAU. Però a més, penso que és la CLAU de qualsevol aprenentatge, no només del aprenentatges científics. Tan de bo molts i moltes mestres plantegessin les seves classes de manera que la sorpresa fos el desencadenant que els encoratgés a voler aprendre. L'ús de recursos com jocs, endevinalles, trencaclosques, jocs de pistes... tant utilitzats a l'educació no formal, els motiven per a voler arribar al final de tots ells (i hi ha moltes manera a més de fer-ho cooperativament) i allà, al final, descobrir, retrobar-se, amb el CONEIXEMENT.

L'aula ha de ser un espai de sorpresa constant, un espai al que entrar amb il·lusió i expectatives; tot i així, no crec que tenir animals a l'aula sigui una bona idea. Entenc que experimentar i vivenciar són molt importants pels aprenentatges, peròno en aquest cas. Si es preten estudiar un animal, la millor manera de fer-ho és en el seu hàbitat, i no dins d'un àmbit falsejat com una gàbia, un terrari, etc.., per més ben cuidat que estigui. Potser valdria la pena deixar certs aprenentatges per més endavant, quan la seva capacitat d'abstracció el hi permiti entendre algunes coses sense necessitat de tenir-les al davant. No vol dir obviar qualsevol aprenentatge que tingui a veure amb els animals.

Potser valdria més la pena aprofitar la quotidianitat per aprendre, allò que tenen a l'abast diàriament. D'aquesta manera, els aprenentatges sorgiran de manera natural, davant la seva curiositat, les seves preguntes, dubtes... deixar que ells mateixos mirin de trobar respostes, donar-los eines i ajudar-los en com ho han de fer, i confiar en que poden fer-ho, que poden equivocar-se i també aprendre dels seus errors, animant-los a seguir.

Potenciarem així la seva actitud crítica, ja que hauran viscut tot els procès, des del dubte, passant pel la recerca i arribant als resultats.

Hem de tenir molta cura a l'hora de triar què ensenyem i com, i ser mestre implica aquesta gran responsabilitat; prendre decisions és part del rol. Per això, s'han de seguir uns criteris, d'entre esl quals m'agradaria destacar:

QUE SIGUI SIGNIFICATIU PER L'INFANT

En destaco aquest, perquè si es fa bé, si als infants se'ls hi dona recursos i se l'acompanya en els seus aprenentatges tal i com hem dit tantes i tantes vegades, més endavant els podrà utilitzar per aprendre tot el que vulgui... però si en aquesta primera etapa, allò que els ensenyem no els interessa... perdran absolutament l'interès per aprendre qualsevol cosa, i només la idea d'aprendre els semblarà avorrida, quan l'objectiu és el contrari:

APRENDRE ÉS DIVERTIT!
(ho ha de ser...)

Recordo aquest programa amb molt d'apreci. Crec que ha estat l'únic que ha fet que m'interés per la ciència. Era entretingut, ple de sorpreses i es basava en les preguntes que enviaven els espectadors, en molts casos, nens i nenes. Molts dels dubtes que sorgien i es convertien en experiments, eren dubtes que m'havien sorgit a mi en un moment o un altre. Era entretingut, de vegades ple de tonteries, però captava la meva atenció sobre un tema que en realitat, ningú aconseguia que m'interesses.

Aprendre ciència des de la sorpresa, i que sigui divertit....

16 de Setembre

S'ha de ser conscients de fins a quin punt les comunitats d'aprenentatge són importants, per a que tots, tant alumnes, com propfessors, o qualsevol de les persones que es pugui trobar en una situació d'aula, se sentin còmodes, importants, valorats i capaços d'intervenir de manera positiva.
L'aula ha de ser el mirall de la societat, i si en aquesta existex la divesristat i uns necessitem dels altres per construir el nostres món, també l'aula ha de ser un espai amb aquestes caraterístiques.
Tot sovint no tenim massa en compte als infants com a membres de ple dret de la societat, i ens passa també a l'aula. Els nens i nenes són capços de molt més del que els adults creiem que poden fer, i per això ens sorprenen tant, de vegades.
L'experimentació és una de les millors maneres que tenim per encoratjar als nens a aprendre de manera significativa. L'acció porta al pensament i aquest a la reflexió, i seguint aquest fil, els infants es convertiran en persones autònomes i capaces, i fins i tot en persones curioses.
L'actitud del mestre és clau en aquets sentit; mai no ha d'infravalorar els infants, sinó que ha d'oferir-los feines que puguin assolir, però que els suposin un repte, de manera que un cop l'aconsegueixin, puguin valorar el resultat, però encara molt més el procès pel qual s'han esforçat. Els mestres han de ser al seu costat, encoratjant-los, i acompanyanyt-los en el seu camí, però procurant no dirigir-los.

Les ciències socials sempre m'han semblat molt difícils d'ensenyar o de treballar amb els infants, perquè entenc la societat com un entramat tant exhaustivament complex, que sempre m'ha semblat quelcom que no podia interessar als nens. Però no és cert. Els infants formen part de la societat, i per tant, poden comprendre com funciona si trobem la manera de simplificar-ho. tenit en compte els seus coneixements. Es tracta de tractar temes al seu nivell. Els nens són perfectament capaços de treballar temes com

- Identitat/Alteritat: un mateix i els companys

- Diversitat/Homogeneïtat: l'aula és un espai de diversitat absoluta

- Igualtat/Desigualtat: en el joc, en les feines en petits grups...

- Local/Global: el notres poble, el món on vivim...

I d'altres, que si ens aprem a pensar estan a l'ordre del dia, a l'aula, a la societat, al món....

Una cita que em va cridar l'atenció a classe:

“El hombre es el único ser susceptible de educación (…) El hombre no puede hacerse hombre más que por la educación. No es más que lo que ella hace de él. Y observemos que no puede recibir esa educación más que de otros hombres que a su vez la hayan recibido.”

Kant, Emmanuel (1980) Réflexions sur l’education. París: Vrin

I una altra que em va cridar l'atenció al carrer, estampada a la samarreta d'un home a Plaça Catalunya...

"I was born intelligent. Education ruined me".

L'educació és molt important, i crec fermament en aquesta idea, però també penso que, sovint, passem per alt la qualitat d'aquesta, i no la seva simple existècnia.

Reflexionem-hi...