La sortida a Can Coll partia amb moltes expectatives, a pesar de que el dia de fred i pluja no acompanyava. I em sap molt de greu dir, que al finalitzar la jornada, em vaig sentir força decebuda. No pel fet de la sortida, que em va semblat molt adient, sinó per com es van desenvolupar les activitats allà. Crec que a Can Coll va succeïr el que tant i tans cops se'ns repeteix a classe que no ha de passar en una situació d'aprenentatge: voler ensenyar tantes coses, que al final, per falta de temps, totes queden a mitges.
Per conèixer Can Coll i les activitats que allà s'hi realitzen, humilment, crec que no calia "fer-les" totes. El temps va ser un factor que ens va jugar en contra en aquesta sortida. Algunes de les activitats eren molt interessants com per haver de fer-les a corre-cuita, per exemple, i d'altres en canvi, potser no calien.
Com he comentat varies vegades a classe, en aquesta i d'altres assignatures, penso que massa sovint se'ns tracta com si fossim nens i nenes d'infantil. No ho som i a més, no ho hem de ser. Serem mestres d'educació infantil, i no pas infants, això ja ho vam ser en el seu dia. La justificació normalment té a veure amb un intent de posar-nos en el seu lloc i ser empàtics. Personalment crec, que algú que vol REALMENT ser mestre d'educació infantil té aquesta capacitat, i de no ser així, el problema és força greu. Però penso a més, que si la creença és que s'ha de treballar aquesta empatia, hi ha maneres "adultes" de fer-ho. A l'hora de treballar els contes per exemple, i exposar-los a l'aula: la literatura està plena de contes per adults. A l'hora de fer experimentacions i activitats vivenciades, també existeix el joc adult. I en tenim proves, com el seminari que vam fer l'activitat de la "flor sorpresa", en que arrel d'aquesta activitat, va emergir la nostra part infantil, però el plantejament no ho era.
A Can Coll, en la meva opinió, hagués estat interessant veure com treballar en un espai com aquell diferents activitats, i perquè no, també provar de ser creatius i imaginar-ne d'altres amb aquells recursos, d'espai, materials, etc... No ser un grup de nens més.
Estic bastant en contra de les activitats amb animals que es fan a les granges escoles, per forces motius: perquè es preten ensenyar com són els animals als infants, i un animal no és el mateix en llibertat que en una granja; perquè de vegades se sobre exploten, i maltractar un animal no sempre té a veure amb fer-li mal físic, sinó també en produir-li estrés; perquè comentaris que van fer alguns dels monitor de Can Coll ratifiquen les meves creences (com: "Si un animal no té un bon comportament el matem, i això els hi diem als nens, ho han de saber" A mode d'exemple o d'amenaça? o "els matem, no passa res, després els nens se'ls mengen..." Una cosa és matar un animal per menjar i l'altre perquè no es comporta com s'espera d'ell)
És evident que estudiar un colom dins l'aula en una gàbia no és un aprenentatge real, com tampoc un conill, o una tortuga... Tenen ambients molt diferents i és en aquests on s'han d'estudiar, en el seu propi.
Em vaig sentir pressionada en cada una de les activitats, s'haviend e fer moltes coses en molt poc temps, em vaig sentir malament veient els animals en un tancat, quasi diria que avorrits, em vaig sentir mésq ue malament, mentre les meves companyes toquetejaven un ou amb un pollet que mirava de nèixer i pensant que cada dia, algun dels pollets de Can Coll havien de passar pel mateix, en les mans de decenes de mans d'infants...
És per tot això que tot i les expectatives dipositades en la sortida, en vaig sortir decebuda, ja que esperava coses diferents. La idea però, de conèixer diferents llocs on es treballen activitats, i visitar-los, em sembla molt adient, i motivadora.
Una bona manera de treballar la sostenibilitat és fer-ho amb coneixmente e causa, per això, saber on trobar els recursos adients és molt important.
La Societat Catala d'Educació ambiental ha publicat una Guia de criteris de qualitat per les activitats d'educació ambiental, que val la pena tenir en compte.
Per conèixer Can Coll i les activitats que allà s'hi realitzen, humilment, crec que no calia "fer-les" totes. El temps va ser un factor que ens va jugar en contra en aquesta sortida. Algunes de les activitats eren molt interessants com per haver de fer-les a corre-cuita, per exemple, i d'altres en canvi, potser no calien.
Com he comentat varies vegades a classe, en aquesta i d'altres assignatures, penso que massa sovint se'ns tracta com si fossim nens i nenes d'infantil. No ho som i a més, no ho hem de ser. Serem mestres d'educació infantil, i no pas infants, això ja ho vam ser en el seu dia. La justificació normalment té a veure amb un intent de posar-nos en el seu lloc i ser empàtics. Personalment crec, que algú que vol REALMENT ser mestre d'educació infantil té aquesta capacitat, i de no ser així, el problema és força greu. Però penso a més, que si la creença és que s'ha de treballar aquesta empatia, hi ha maneres "adultes" de fer-ho. A l'hora de treballar els contes per exemple, i exposar-los a l'aula: la literatura està plena de contes per adults. A l'hora de fer experimentacions i activitats vivenciades, també existeix el joc adult. I en tenim proves, com el seminari que vam fer l'activitat de la "flor sorpresa", en que arrel d'aquesta activitat, va emergir la nostra part infantil, però el plantejament no ho era.
A Can Coll, en la meva opinió, hagués estat interessant veure com treballar en un espai com aquell diferents activitats, i perquè no, també provar de ser creatius i imaginar-ne d'altres amb aquells recursos, d'espai, materials, etc... No ser un grup de nens més.
Estic bastant en contra de les activitats amb animals que es fan a les granges escoles, per forces motius: perquè es preten ensenyar com són els animals als infants, i un animal no és el mateix en llibertat que en una granja; perquè de vegades se sobre exploten, i maltractar un animal no sempre té a veure amb fer-li mal físic, sinó també en produir-li estrés; perquè comentaris que van fer alguns dels monitor de Can Coll ratifiquen les meves creences (com: "Si un animal no té un bon comportament el matem, i això els hi diem als nens, ho han de saber" A mode d'exemple o d'amenaça? o "els matem, no passa res, després els nens se'ls mengen..." Una cosa és matar un animal per menjar i l'altre perquè no es comporta com s'espera d'ell)
És evident que estudiar un colom dins l'aula en una gàbia no és un aprenentatge real, com tampoc un conill, o una tortuga... Tenen ambients molt diferents i és en aquests on s'han d'estudiar, en el seu propi.
Em vaig sentir pressionada en cada una de les activitats, s'haviend e fer moltes coses en molt poc temps, em vaig sentir malament veient els animals en un tancat, quasi diria que avorrits, em vaig sentir mésq ue malament, mentre les meves companyes toquetejaven un ou amb un pollet que mirava de nèixer i pensant que cada dia, algun dels pollets de Can Coll havien de passar pel mateix, en les mans de decenes de mans d'infants...
És per tot això que tot i les expectatives dipositades en la sortida, en vaig sortir decebuda, ja que esperava coses diferents. La idea però, de conèixer diferents llocs on es treballen activitats, i visitar-los, em sembla molt adient, i motivadora.
Una bona manera de treballar la sostenibilitat és fer-ho amb coneixmente e causa, per això, saber on trobar els recursos adients és molt important.
La Societat Catala d'Educació ambiental ha publicat una Guia de criteris de qualitat per les activitats d'educació ambiental, que val la pena tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada